Guia tècnica
Graus de preparació de superfície segons la ISO 8501-1
Resposta ràpida
Sa 2½ és el grau que exigeix al voltant del noranta per cent de l'obra industrial i marina: metall gairebé blanc, on només s'admeten taques lleus en forma de punts o franges. Però la norma té dos eixos, no un: a més del grau que es vol assolir, classifica l'estat inicial de la xapa de la A a la D. Demanar un grau sense fixar l'estat de partida és la raó més freqüent que dos pressupostos de la mateixa feina es diferenciïn en un quaranta per cent.
Estat inicial de l'acer: els quatre graus d'oxidació
| Grau | Què es veu | Què implica per a la feina |
|---|---|---|
| A | Batent de laminació intacte, cobrint pràcticament tota la superfície, amb poc o gens d'òxid | El batent està adherit i és dur: costa arrencar-lo, però a sota el metall és sa i el resultat és uniforme |
| B | El batent ha començat a desprendre's i apareix òxid | Situació intermèdia i la més comuna en acer emmagatzemat a la intempèrie |
| C | El batent s'ha desprès per l'oxidació, o es retira rascant; hi ha picats lleus visibles | Comencen a aparèixer picats: l'abrasiu hi ha d'entrar, no només passar-hi per sobre |
| D | El batent s'ha desprès i hi ha picats generalitzats a simple vista | El cas car. Al fons del picat hi queda òxid i sal, i la mateixa norma admet que hi puguin quedar residus |
Graus de preparació per sorrejat abrasiu
| Grau | Denominació | Criteri de la norma | Quan s'exigeix |
|---|---|---|---|
| Sa 1 | Neteja lleugera | Es retiren el batent solt, l'òxid solt i els recobriments mal adherits | Feines provisionals i superfícies que es tornaran a tractar |
| Sa 2 | Neteja minuciosa | Sense greix ni brutícia visibles i sense la major part de batent i òxid; el que queda ha d'estar fermament adherit | Interiors i ambients poc agressius |
| Sa 2½ | Metall gairebé blanc | Només s'admeten restes com a taques lleus en forma de punts o franges. A obra es tradueix com a «menys del 5 % de la superfície», que és taquigrafia útil però no literalitat de la norma | L'estàndard de la immensa majoria de l'obra industrial i marina |
| Sa 3 | Metall blanc visualment net | Superfície uniforme, amb aspecte metàl·lic i sense restes visibles de cap mena | Immersió crítica i metal·lització tèrmica de zinc |
Dos eixos, no un: d'on es parteix i on s'arriba
La confusió més cara del sector és tractar «Sa 2½» com si descrivís una feina. No la descriu: descriu un resultat. La feina depèn d'on es comença, i per això hi ha l'altre eix de la norma, els graus d'oxidació A, B, C i D.
Portar una xapa de grau A a Sa 2½ i portar-ne una de grau D al mateix Sa 2½ són dues obres diferents amb el mateix nom. A la primera hi ha batent dur i adherit sobre metall sa, i un cop arrencat la superfície queda uniforme. A la segona hi ha picats per tota la superfície, i l'abrasiu ha d'entrar al fons de cadascun: més temps, més consum i un acabat que mai tindrà el mateix aspecte perquè els picats hi continuen sent.
De fet la norma ho reconeix: en superfícies picades admet que hi puguin quedar restes al fons dels picats. Qui promet un Sa 2½ «perfecte» sobre acer de grau D o no ha llegit la norma o compta que el client tampoc.
Conseqüència pràctica: un pressupost que diu «sorrejat a Sa 2½» i no diu el grau de partida no és comparable amb un altre que sí que el diu. Pot estar valorant la meitat de feina pel mateix nom.
Per què Sa 3 gairebé mai compensa
Entre Sa 2½ i Sa 3 hi ha un salt de cost que no guarda proporció amb el salt de qualitat per a la majoria d'aplicacions. Assolir Sa 3 partint de Sa 2½ pot duplicar el temps de procés i el consum d'abrasiu, perquè cal eliminar fins a l'última ombra al cent per cent de la superfície.
Aquesta despesa té sentit en dos escenaris concrets: quan la peça treballarà en immersió permanent en un medi agressiu, on un punt de contaminació és l'origen d'una ampolla; i quan a sobre hi va una metal·lització tèrmica de zinc, que no perdona restes. Fora d'aquests casos, els diners rendeixen molt més invertits en el sistema de pintura o en el control de sals que a pujar mig grau.
És també el factor que més mou el preu d'una feina, i per això el deixem tancat per escrit abans de començar en estructura metàl·lica i obra civil. Pot veure la resta de factors que hi intervenen.
Els altres mètodes que la norma també classifica
La ISO 8501-1 no parla només de sorrejat. Convé conèixer les altres notacions perquè apareixen en plecs i de vegades són la resposta correcta quan la projecció no és viable.
- St 2 i St 3 — neteja amb eina manual i mecànica: rascador, raspall de filferro, polidora. St 3 és el mateix procediment fet a fons, fins que la superfície té lluentor metàl·lica. És el que queda quan no es pot projectar, i mai assoleix la qualitat d'un Sa equivalent perquè no genera perfil d'ancoratge comparable.
- Fl — neteja per flama. Pràcticament en desús.
- Be — decapatge químic. S'aplica per immersió a taller, no a obra, i és habitual en acer inoxidable i en peces de geometria complicada.
- P davant de qualsevol de les anteriors — preparació parcial o localitzada, per a repintat sobre recobriment sa. Aquí el criteri no és deixar el metall nu sinó sanejar les zones malmeses i respectar el que aguanta.
Les tres coses que la ISO 8501-1 no diu, i que arruïnen feines
Aquest és el punt que gairebé mai s'explica i el que separa un plec ben escrit d'un que donarà problemes. La ISO 8501-1 és una norma visual: descriu el que es veu. Hi ha tres factors que decideixen la durabilitat del recobriment i que no hi són.
El perfil d'ancoratge. Una superfície pot estar impecable a la vista i tenir una rugositat inadequada per al sistema de pintura previst. Massa llisa i la pintura no agafa; massa agressiva i els pics queden per damunt del gruix de pel·lícula, que és per on comença l'òxid. El perfil s'especifica i es mesura a part, amb comparador, i va referit a la norma de rugositat de superfícies sorrejades, no a la 8501.
Les sals solubles. Els clorurs i sulfats del fons del picat no es veuen, no canvien l'aspecte i no afecten el grau visual. Però són higroscòpics: capten humitat a través de la pel·lícula de pintura i reactiven la corrosió des de sota. És la causa número u de fallada prematura en ambient marí, i es controla amb mostreig de superfície i mesura de conductivitat. Ho tractem en detall a reixes i forja de costa.
La pols residual. Després de projectar queda pols d'abrasiu i d'òxid sobre la superfície i dins del perfil. Si s'hi pinta a sobre, la pintura s'adhereix a la pols i no a l'acer. S'avalua amb una prova de cinta adhesiva normalitzada, i és el pas que més vegades es salta quan hi ha pressa per tancar la jornada.
Un plec complet no diu «Sa 2½». Diu: grau inicial, grau a assolir, perfil d'ancoratge objectiu, límit de sals solubles i classe de pols admissible. Cinc línies que eviten la discussió sencera.
Com es verifica a obra, i com no
El grau es comprova per comparació amb els patrons fotogràfics de la mateixa norma, sobre la superfície real i amb il·luminació suficient: llum de dia difusa o llum artificial normalitzada. No es valora a ull ni de memòria, i no es valora amb el sol de cara, que esborra les taques lleus que són precisament el criteri de Sa 2½.
La comparació es fa per zones, no un cop per a tota l'obra. Una biga amb una cara arrecerada i una altra exposada no arriba al mateix grau amb el mateix temps de broquet, i en estructura muntada les zones de difícil accés són les que fallen.
I es documenta. Nosaltres lliurem la lectura, no una valoració: comprovació de grau per zones i mesura de perfil d'ancoratge. És la diferència entre poder demostrar el que s'ha fet i haver-ho de discutir. El criteri complet, amb la taula d'abrasius i la resta de la guia, està publicat obert.
Com escriure-ho en un pressupost perquè sigui comparable
Si demanarà diverses ofertes, aquesta és l'especificació mínima que ha d'aparèixer a totes perquè comparin el mateix. La pot copiar tal qual:
- 01 Estat inicial de l'acer segons ISO 8501-1: grau ___ (A / B / C / D).
- 02 Grau de preparació a assolir: Sa ___ , verificat per comparació amb els patrons fotogràfics de la norma.
- 03 Perfil d'ancoratge objectiu: ___ µm, mesurat amb comparador.
- 04 Control de sals solubles: sí / no. Si sí, límit admissible i mètode.
- 05 Avaluació de pols residual abans d'imprimar: sí / no.
- 06 Finestra màxima entre sorrejat i imprimació: ___ hores.
Una oferta que no pugui omplir aquestes sis línies no és més barata: és menys concreta. I la diferència apareixerà al segon hivern.
Resposta ràpida
Preguntes freqüents
Què significa Sa 2½ exactament?
És el grau que la ISO 8501-1 anomena metall gairebé blanc: la superfície queda sense greix, brutícia, batent, òxid ni restes de recobriment, i només s'admeten taques lleus en forma de punts o franges. A obra es resumeix com a «menys del 5 % de la superfície», que és una taquigrafia útil però no la literalitat de la norma, que descriu el criteri en termes visuals. És el grau estàndard de la immensa majoria de l'obra industrial i marina.
Quina diferència hi ha entre Sa 2½ i Sa 3?
Sa 3 exigeix una superfície uniforme amb aspecte metàl·lic i sense cap resta visible, mentre que Sa 2½ tolera taques lleus. La diferència de qualitat és petita per a la majoria d'aplicacions i la de cost no: assolir Sa 3 partint de Sa 2½ pot duplicar el temps i el consum d'abrasiu. Només compensa en immersió permanent en medi agressiu i sota metal·lització tèrmica de zinc.
Què són els graus A, B, C i D?
Classifiquen l'estat inicial de l'acer abans de tocar-lo: A és batent de laminació intacte amb poc òxid; B, batent començant a desprendre's; C, batent ja desprès per oxidació amb picats lleus; i D, picats generalitzats visibles a simple vista. És la dada que falta a gairebé tots els pressupostos, i sense ella «Sa 2½» no descriu quanta feina hi ha.
N'hi ha prou d'especificar el grau ISO al contracte?
No, i és l'errada més cara. La ISO 8501-1 és una norma visual i no cobreix tres factors que decideixen la durabilitat: el perfil d'ancoratge, que s'especifica i es mesura a part amb comparador; les sals solubles, que no es veuen i són la causa número u de fallada prematura en ambient marí; i la pols residual, que fa que la pintura s'adhereixi a la pols en lloc de a l'acer. Un plec complet fixa els cinc paràmetres, no només el grau.
Es pot assolir Sa 2½ amb eina manual?
No. La neteja manual i mecànica té la seva pròpia notació a la norma, St 2 i St 3, i no és equivalent: a més de deixar més residu, no genera un perfil d'ancoratge comparable al de la projecció abrasiva, que és el que dona l'adherència mecànica al recobriment. St 3 és la millor opció quan no es pot projectar, no un substitut del sorrejat.
Quant temps pot passar entre el sorrejat i la imprimació?
Depèn de la humitat i de la temperatura, no del rellotge. El criteri és imprimar abans que aparegui el vel d'òxid, i en ambient marí humit això pot ser qüestió de poques hores. Per això la finestra es fixa per escrit al pressupost i l'obra s'organitza per trams: es sorreja el que es pot imprimar el mateix dia.
Li fixem el grau per escrit abans de començar
Grau inicial, grau a assolir, perfil d'ancoratge i finestra d'imprimació. Al pressupost, no a mitja obra.
Sol·licitar pressupost gratuït