Sorrejat de reixes, baranes i forja

El clorur és el problema, no la pintura

A la costa, l'aerosol marí diposita clorur sòdic sobre el ferro de manera contínua. El clorur és higroscòpic —capta humitat de l'aire— i àcid al fons del picat, així que la corrosió avança cap endins formant cavitats estretes i profundes on la sal queda atrapada i protegida.

Quan aquella reixa es decapa mirant només l'aspecte, la superfície queda grisa i d'aparença impecable, però el fons de cada picat continua carregat de sal. S'imprima, es pinta, i al cap de pocs mesos apareixen punts d'òxid que rebenten la pel·lícula des de sota. El client conclou que la pintura era dolenta; gairebé mai ho era.

El grau de neteja visual que fixa la ISO 8501-1 descriu el que es veu: batent, òxid i restes de recobriment. No diu res de les sals, que es controlen a part, amb mostreig de la superfície i mesura de conductivitat. En peça de litoral el pas que de debò decideix la durabilitat és rentat amb aigua a pressió entre passades d'abrasiu, per arrossegar la sal reflotada en obrir el picat.

És la raó per la qual una reixa d'interior i una de passeig marítim no costen el mateix encara que facin el mateix. Si un pressupost no ho distingeix, o no ha entès el problema o compta que l'òxid torni després de la garantia.

Forja, fosa i acer modern no són el mateix

En una mateixa finca hi pot haver els tres materials, i tractar-los igual és la manera més ràpida de fer malbé el que menys ho aguanta.

• Ferro forjat antic. Baix en carboni, d'estructura fibrosa i amb inclusions d'escòria. És tou: amb energia alta s'arrodoneixen les arestes, s'esborren les marques de martell i les volutes perden definició. Pressió moderada i abrasiu angulós fi.
• Fosa. Fràgil. Un remat ornamental, una fulla o una punta de llança de fosa es trenca amb un impacte que el forjat absorbeix sense immutar-se. Es baixa l'energia i s'evita l'angle directe sobre els elements fins.
• Acer modern soldat. Tolera el procediment estàndard. L'atenció va al cordó de soldadura i a les esquitxades, que són el punt per on comença a fallar el recobriment.
• Galvanitzat. Aquí la resposta correcta és no sorrejar: la projecció arrenca la capa de zinc, que és justament el que protegeix la peça. Es neteja i es prepara per repintar sense retirar el galvanitzat.
• Alumini i acer inoxidable. Mai amb abrasiu fèrric. El residu de ferro s'incrusta i provoca corrosió en un material que no n'hauria de tenir; s'usa equip separat, el mateix criteri que en inox alimentari.

La finestra d'imprimació

Un acer acabat de decapar està químicament nu i amb el perfil d'ancoratge obert. En un taller sec d'interior pot aguantar un dia sense canviar d'aspecte. En una finca de la costa a l'octubre, amb humitat relativa alta i sal a l'aire, comença a mostrar vel d'òxid en poques hores.

Aquest vel no és cosmètic: és una capa d'òxid nova entre el metall i la imprimació, i compromet l'adherència de tot el sistema. Per això la seqüència es planifica al revés de com se sol fer: no es decapa tot i després es pinta, sinó que es decapa i imprima el mateix dia per trams, ajustant la superfície al que es pot cobrir abans que canviï el color del metall.

El sistema habitual en ambient marí és imprimació rica en zinc i acabat de poliuretà, dimensionat per a la categoria de corrosivitat que correspongui segons la norma de sistemes de pintura. En primera línia de mar això vol dir la categoria més severa del rang atmosfèric, no una d'intermèdia.

Si la feina l'acaba el pintor del client, lliurem la peça imprimada, no en metall nu. Lliurar ferro nu a la intempèrie és lliurar un problema amb data.

A casa o a taller: com es decideix

Una reixa de finestra, una porta de tanca o una barana d'escala gairebé sempre es poden desmuntar, i llavors el taller és de bon tros la millor opció: control total de paràmetres, possibilitat de girar la peça per arribar a les cares internes de la voluta —que és on s'acumula la sal i on pitjor es pinta— i recollida completa del residu.

Quan la reixa va encastada a obra o és una barana correguda de terrassa, es treballa in situ amb confinament i aspiració. És més lent i obliga a protegir vidres, façana i paviment, però evita el desmuntatge i la reparació posterior de la fàbrica.

Al Baix Empordà i a l'Alt Empordà, que és on es concentra l'habitatge de costa, la restricció real no acostuma a ser tècnica sinó de calendari: les ordenances limiten l'obra sorollosa a l'estiu i moltes cases estan ocupades justament aquells mesos. La forja és una feina de pretemporada.

Elements catalogats i conjunts històrics

En una reixa modernista, en una cancel·la de finca antiga o en el ferramenta d'un edifici protegit, l'objectiu canvia: ja no és deixar el metall nu sinó retirar el que sobra conservant la superfície històrica i les capes de pintura que puguin tenir valor documental.

Allà el procediment s'acosta al de restauració de patrimoni: assaig previ documentat, energia mínima, i sovint decapatge selectiu per zones en lloc d'una neteja uniforme. La decisió de fins on arribar no és nostra, és del tècnic responsable, i convé tenir-la per escrit abans d'engegar el compressor.

També canvia l'acabat. En element catalogat se sol exigir un sistema reversible i un color documentat, no el que quedi millor. Preparem la memòria del procediment quan cal per a la llicència.