Eliminació de grafits i protecció antigrafit

Per què queda ombra quan es neteja malament

La pintura d'aerosol té un vehicle de baixa viscositat dissenyat per penetrar. En un suport porós —calcària, morter de calç, maó ceràmic— el pigment no es queda a la superfície: entra al porus en qüestió de minuts i, com més temps passa, més profund arriba.

Si s'ataca només la capa visible, el resultat és una taca de contorn difús que es veu sobretot amb llum rasant i en dies humits. L'errada més cara és llavors insistir amb més pressió: es retira el pigment, sí, però també la pell del suport, i el remei queda pitjor que la pintada.

El procediment correcte té dues fases. Primer un reblanidor químic compatible amb aquell suport concret, que reflota el pigment cap enfora. Després microprojecció a baixa pressió amb abrasiu fi, ajustat per assaig, que arrossega el pigment reflotat sense menjar-se la pàtina.

Sobre suport molt porós i pintada antiga convé acceptar per endavant que pot quedar un vel lleuger. Prometre un zero absolut sense veure el mur és publicitat, no tècnica.

El suport mana: no és el mateix pedra que obra vista

Cada material té el seu llindar, i confondre'ls és el que arruïna façanes. A la guia d'abrasius hi ha el criteri complet, però per a grafits l'essencial és això:

• Pedra calcària i carreu. Molt porosa i amb pàtina d'envelliment. Reblanidor suau i àrid molt fi a baixa pressió. El corindó queda descartat.
• Obra vista. El maó tradicional té una pell exterior més cuita que l'interior. Si es retira, el maó queda obert i absorbent per sempre.
• Morter i arrebossats de calç. El risc és immediat: un abrasiu mal triat buida la junta en segons.
• Formigó i prefabricat. Tolera més energia, però passar-se deixa l'àrid del formigó a la vista i el pedaç es nota més que la pintada.
• Metall lacat, persianes i senyalització. Aquí mana el dissolvent, no l'abrasiu: projectar sobre lacat el mata.

Protecció antigrafit: quan surt a compte

Un tractament antigrafit no impedeix la pintada: el que fa és impedir que el pigment arribi al porus. La següent es retira amb aigua a pressió moderada, sense tornar a intervenir sobre el suport i sense bastida si és accessible.

Hi ha dues famílies. Els sacrificials, a base de ceres, que es retiren amb la pintada i cal reposar després de cada neteja; són més barats i reversibles, i solen ser el correcte en patrimoni. I els permanents, de base polimèrica, que aguanten diversos cicles però modifiquen lleugerament l'aspecte i són molt més difícils de treure si algun dia molesten.

En una façana que pateix pintades recurrents, l'antigrafit surt a compte des de la segona: el cost d'aplicar-lo és menor que el d'una segona neteja completa amb muntatge inclòs.

En element catalogat, el permanent no s'aplica sense el vistiplau del tècnic de patrimoni. Alterar l'aspecte d'un bé protegit sense autorització és un problema més gran que el grafit.

Comunitats, comerços i ajuntaments

Aquest servei és diferent d'una rehabilitació: és recurrent i cal planificar-lo com a tal. Per a una comunitat de propietaris o un administrador de finques el que importa és el temps de resposta i que no hi hagi sorpreses de cost.

En conjunts històrics hi ha a més una capa normativa: la tècnica, l'horari i l'emissió estan regulades, i el sorrejat en sec sol estar prohibit per la pols i el soroll. Preparem la memòria del procediment quan cal llicència.

Si l'actuació s'aprofita per sanejar la façana sencera, miri abans els ajuts municipals oberts: diverses comarques gironines tenen línia pròpia i gairebé totes obliguen a sol·licitar-los abans de començar l'obra. I una recomanació que estalvia diners: com abans es retira una pintada, menys ha penetrat el pigment i més barata surt. Una pintada d'una setmana i una de dos anys no són la mateixa feina.