Neteja de bigues de fusta amb projecció controlada

Abrasió diferencial: el que decideix el resultat

Dins d'un mateix anell de creixement hi ha dues fustes. La de primavera es forma de pressa, té cèl·lules grans i és tova; la d'estiu es forma a poc a poc, és densa i és dura. Quan es projecta abrasiu sobre la superfície, la tova es retira abans que la dura. Això és l'abrasió diferencial, i no és un defecte del mètode: és el mètode.

Ben dosificada, aixeca un relleu suau que fa llegible la veta i dona a la biga l'aspecte de fusta raspallada que gairebé sempre es busca. Mal dosificada —abrasiu dur, pressió alta o broquet perpendicular— buida la fusta de primavera fins a deixar solcs, arrodoneix les arestes i esborra les marques de destral o de serra que són precisament el que dona valor a una biga antiga.

Per això el paràmetre que fixem primer no és la pressió, és l'abrasiu: clofolla de nou, panotxa de blat de moro mòlta o pinyol d'oliva, tots per sota de 4 Mohs. El corindó i l'escòria no entren mai en una biga. A la guia d'abrasius hi ha la taula completa amb el criteri de selecció.

Fem sempre una prova en un tram no vist —la cara superior de la biga o un extrem encastat— i acordem el grau de relleu amb el client abans de seguir. Aquesta és la feina en què més varia el que cada persona entén per «net».

Vernís, sutge i calç: tres problemes diferents

El que hi ha damunt de la biga condiciona tot el procediment, i en una masia és habitual trobar les tres capes superposades per generacions diferents.

• Vernís i tapaporus moderns. Formen pel·lícula i la projecció els aixeca bé, però un vernís de poliuretà gruixut pot necessitar reblanidor previ per no obligar a pujar l'energia.
• Sutge i quitrà de xemeneia. Penetren al porus i són la raó més freqüent per trucar. El sutge gras resisteix la projecció seca: si s'hi insisteix, s'erosiona la fusta abans que la taca.
• Calç i pintura blanca. Molt comuna en bigues que en algun moment es van encalcinar amb el sostre. Surt amb facilitat, però deixa restes a les fendes i als nusos que cal rematar a mà.
• Pintura a l'oli o esmalt. Pot contenir plom si és anterior als anys setanta. En aquest cas la feina canvia de categoria: confinament i gestió del residu com a perillós.
• Brutícia i pols consolidada. El cas fàcil, i l'únic en què la projecció sola resol de principi a fi.

Corc i tèrmits: on s'acaba la nostra feina

Convé dir-ho clar perquè en aquest servei hi ha molta confusió interessada: la projecció abrasiva no mata xilòfags. Retira la superfície, la serradura i les galeries que estan obertes a l'exterior, i amb això deixa a la vista l'extensió real de l'atac, que gairebé sempre és més gran del que semblava. Però la larva que està treballant a dos centímetres de profunditat hi continua sent.

El que sí que fa, i és la raó per la qual és imprescindible, és obrir el camí al tractament. Un protector o un insecticida de fusta no travessa una capa de vernís, de calç o de sutge: es queda a sobre i no serveix de res. La neteja mecànica és el pas previ sense el qual el tractament químic són diners llençats.

El tractament en si l'aplica una empresa de biocides registrada, amb el seu personal acreditat i el seu certificat. Nosaltres no l'oferim, i desconfiï de qui li vengui les dues coses sense ensenyar-li el registre. Coordinem la seqüència perquè el protector s'apliqui amb la fusta neta i amb la humitat adequada, que és quan penetra.

Si en netejar apareix pèrdua de secció als recolzaments o a la zona dels nusos, això ja no és una qüestió d'acabat sinó estructural, i ho assenyalem per escrit amb fotografies. Una biga buidada no s'arregla amb producte.

A obra o a taller

La majoria de les bigues de masia no es poden desmuntar, així que es treballa in situ. Això vol dir confinament amb plàstics, aspiració al broquet i protecció del terra i del mobiliari: l'abrasiu tou genera molt volum de residu encara que sigui innocu, i la pols de sutge taca tot el que toca.

Quan la biga està solta —una llinda, una jàssera recuperada, fusta d'enderroc per reutilitzar— el taller és millor: es controlen millor els paràmetres, es pot girar la peça per atacar cada cara en l'angle correcte i la recollida del residu és completa.

Fem neteja de masies senceres —bigues, i amb elles la pedra vista de l'interior— a tota la província. Al Pla de l'Estany i la Garrotxa, que és on hi ha més volum de rehabilitació de masia, i també al Baix Empordà, on l'ús residencial de temporada obliga a planificar l'obra fora dels mesos d'ocupació.

Després de netejar: què s'aplica i què no

Una biga acabada de projectar queda amb el porus completament obert. Això és bo perquè penetri el que s'apliqui després, i dolent si es deixa així: absorbeix humitat i brutícia amb una avidesa que abans no tenia.

L'acabat habitual és oli natural o cera, que respiren i es poden retocar per zones sense escatar tota la biga. El vernís de pel·lícula en fusta antiga sol ser mala idea: segella el vapor d'aigua a dins, i quan falla ho fa descamant, cosa que obliga a tornar a començar.

En fusta de castanyer i en roure amb molt taní convé assajar l'acabat abans: el taní reacciona amb el ferro i amb alguns productes i pot deixar taques blavoses que no hi eren quan la biga estava bruta.