Decapatge de carrosseries i restauració de vehicles clàssics

L'alabeig: l'errada que arruïna una restauració

Una carrosseria de clàssic té panells de xapa prima i grans superfícies planes sense nervis. Si es sorreja amb pressió alta i de manera continuada, l'energia de l'impacte i la calor generada estiren el metall, i el panell queda ondulat de manera permanent.

L'arranjament posterior és car i sovint obliga a substituir la peça, que en un vehicle clàssic pot ser difícil de trobar. Per això la tècnica correcta és treballar per zones curtes i alternes, amb abrasiu fi, pressió moderada i angle d'incidència obert, deixant refredar el metall.

Els elements de secció gruixuda —xassís, subxassís, braços de suspensió, llantes d'acer— admeten paràmetres més agressius i es processen a part.

El que apareix quan es retira tot

L'avantatge real del decapatge integral davant el poliment és el diagnòstic. En arribar a xapa nua queda a la vista tot el que estava ocult sota capes de pintura i massilla:

• Reparacions anteriors mal executades i massilla en excés.
• Òxid perforant en baixos, faldons i caixes de roda.
• Soldadures i entroncaments de peces no originals.
• Punts de corrosió que en un poliment haurien quedat segellats sota la nova pintura.

Lliurem la peça documentada amb fotografies dels punts crítics, perquè el propietari i el xapista decideixin l'abast real de la reparació abans de pressupostar-la.

Protecció immediata: la xapa nua s'oxida en hores

Una superfície acabada de decapar no té cap protecció i, en l'ambient humit i salí del litoral gironí, comença a oxidar-se en qüestió d'hores.

Per això coordinem el lliurament amb el taller de pintura perquè la imprimació s'apliqui com abans millor, o apliquem nosaltres una imprimació de protecció temporal si la peça s'ha d'emmagatzemar. És un detall que decideix si la feina es conserva o s'ha de repetir.